Sala de premsa
L'exgeneral de l'exèrcit bosnià Jovan Divjak, president de l'associació L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina, ha declarat a la UOC que «la pau no es pot exportar, perquè si s'exporta s'imposa i si s'imposa ja no és pau». La xerrada de Divjak ha clausurat la segona trobada sobre Conflictes, Conflictologia i Pau organitzada pel Campus per la Pau de la UOC. Aquest esdeveniment ha reunit professionals dels àmbits de la resolució de conflictes, la seguretat humana, la mediació i la gestió de conflictes durant tres dies (27, 28 i 29 d'octubre) a la seu de la Universitat. El propòsit de la trobada, presidida per Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau, ha estat establir objectius que contribueixin al desenvolupament professional i a la implantació social de les iniciatives que estableixen vies no violentes i eficaces en el tractament dels conflictes.
Jovan Divjak s'ha referit a la importància de l'educació per a la resolució de conflictes: «A Bòsnia i Hercegovina hi ha vuit universitats: cinc per als bosnians, dues per als serbobosnians i una per als croats. Com podem superar els problemes de la guerra si l'educació està dividida?».
A més de la xerrada de Divjak, set grups de treball han exposat les seves conclusions. Així, un representant del grup Conflictes i Mediació Escolar ha explicat que, a vegades, el vocabulari que utilitzen els mitjans de comunicació per a referir-se als conflictes en les escoles genera escàndol, referint-se a paraules com bullying. També ha parlat de la importància d'incloure els alumnes a l'hora de solucionar un conflicte escolar: «Els centres educatius podrien promoure cursos que tractessin d'aquest tema i en què els alumnes poguessin presentar propostes». També s'ha recomanat que el docent tingui una preparació específica dedicada a la mediació perquè estigui preparat per a preveure i gestionar conflictes.
El grup Conflictes en les Organitzacions ha parlat dels costos que comporta aquesta mena de conflictes i els ha classificat en quatre grups: costos tangibles (baixes mèdiques, acomiadaments), intangibles (manca de compromís amb l'organització, insatisfacció i malestar del treballador), directes (indemnitzacions) i indirectes (baixa productivitat). També ha parlat de dos tipus de conflictes en les organitzacions: els de caràcter psicosocial, que repercuteixen en la salut del treballador, i els organitzacionals, que fan referència als interessos, al poder.
D'altra banda, el grup de Resolució de Conflictes Nacionals ha exposat que «el dret a l'autodeterminació és una forma de resolució de conflictes i no pas un conflicte en si com moltes vegades es pensa».
Aquestes són algunes de les conclusions a què han arribat els set grups de treball reunits els dies 27 i 28 a la UOC per a debatre temes com conflictes i mediació escolar, seguretat i conflictes violents, conflictes públics, mediació interpersonal, resolució de conflictes nacionals, reconciliació i conflictes en les organitzacions. En aquesta trobada hi han participat professionals d'arreu de l'Estat, de la plana política, directius de la Generalitat i directius de centres escolars, i directius d'algunes ONG especialitzades en drets humans, com Amnistia Internacional, Creu Roja i la Carta per la Pau, entre altres.
El Campus per la Pau de la UOC té per objectius la formació, la recerca i la sensibilització per mitjà de les tecnologies de la informació. Des d'un punt de vista universitari, la institució disposa d'una metodologia pedagògica pionera que relaciona i capacita persones i organitzacions de tot el món per a millorar la seva tasca humanitària i solidària. El Campus per la Pau ofereix el seu campus virtual a universitats, ONG i organitzacions humanitàries amb l'objectiu que puguin dur a terme els seus programes formatius en qualsevol idioma i a qualsevol lloc i moment.
Explora la UOC
